Presentar i Promocionar

Història comparada.

En els seus orígens, els estudis dels comportaments d’interacció laboral es basaren en la millora del rendiment dels treballadors manuals o de coll blau que va realitzar Elton Mayo a les primeres dècades del segle XX i que es coneix com el Hawthorne. El que va derivar amb la pràctica del Team Building.

Posteriorment, als anys quaranta i en plena guerra mundial, es van realitzar estudis i programes per a millorar la capacitat de supervivència dels nàufrags durant els enfrontaments bèl•lics. El pedagog alemany exiliat Kurt Hahn va liderar aquests estudis des d’Escòcia i els resultats van evidenciar la importància de l’experiència i veterania a l’hora de controlar les emocions i la potenciació de les competències necessàries per a sobreviure. Acabada la guerra ell mateix va divulgar aquests principis donant lloc a la formació en Outdoor Training.

Durant dècades ambdós programes s’han incorporat a la formació corporativa i a l’organització d’events lúdics. La falta de rigor sobre la validesa pedagògica de les situacions motrius utilitzades en aquests programes està aixecant dubtes sobre la seva utilitat.

A meitat de la dècada dels anys 60 del segle passat, un professor llicenciat en Educació Física i seleccionador de voleibol Francès es va trobar que havia de justificar la utilitat dels exercicis d’entrenament que manava als seus esportistes; una situació similar l’acabada d’esmentar; i no va ser capaç fer-ho, almenys no amb la profunditat que a ell li hauria agradat. En aquest moment, Pierre Parlebas va prendre la decisió d’aconseguir construir un sistema que permetés l’anàlisi racional i científica de les situacions motrius, atenent a les accions motrius implicades i a les seves conseqüències: emocionals i d’interacció. Arrel d’això va cursar diferents estudis superiors buscant la solució (psicologia, sociologia, matemàtiques, lingüística) y va arribar a la conclusió que no hi havia cap disciplina que centrés el seu camp d’estudi en les accions motrius com a font de coneixement. No obstant, aquest bagatge cultural i científic li va permetre crear la Ciència de l’Acció Motriu o Praxiologia Motriu recollida en la seva tesi doctoral (1985). El Dr. Parlebas va arribar a ser degà de la universitat i catedràtic emèrit de Sociologia de la Sorbonne de París. El desenvolupament de la nova disciplina científica ha anat evolucionant i des de 1999 ja existeix oficialment com a contingut formatiu en algunes facultats franceses.

La internacionalització d’aquest coneixement va arribar a Espanya de la mà d’alguns professors de les facultats d’Educació Física que el van rebre de forma entusiasta i l’integraren en alguns laboratoris de Praxiologia Motriu.

El Dr. De Marimon, un cop llicenciat a l’INEFC-Barcelona a l’any 1989, va treballar alguns anys com a formador de formadors en diferents activitats turístiques en el medi natural (montanya i parapent), creant el programa específic de formació de tècnics de parapent. Va conèixer aquesta disciplina cursant el doctorat que va obtenir pel Departament de Pedagogia i Psicologia.

Durant uns anys va intentar introduir i aplicar aquests coneixements en el món corporatiu a través de les empreses d’Outdoor Training i Team Building sense èxit, perquè el sector estava més interessat en els ingressos que en dotar de rigor formatiu a les activitats motrius que proposaven.

Pocs anys després el Dr. De Marimon va conèixer a Carlos Bustos en una reunió d’emprenedors. El Sr. Bustos, experimentat professional de la direcció corporativa en diferents sectors, països i responsabilitats estava intentant promocionar les seves idees innovadores. S’enfrontava amb la falta d’adaptació als nous coneixements que les noves tecnologies aportaven. Això el va portar a estudiar els problemes d’implantació tecnològica en els models de negoci i la seva conseqüent contaminació a la motivació laboral i al deteriorament de l’ambient relacional en el si de les empreses, especialment en els treballadors d’oficines.

Aquesta trobada casual els va fer unir forces uns mesos després. Durant 3 anys van estar treballant en la formalització dels coneixements interdisciplinars i en la seva aplicació pràctica experiencial.

Així va néixer el 2003 la Praxiologia Corporativa i el 2006 l’Enginyeria Experiencial, a partir de molt treball de camp i validació de les activitats. A partir d’aquí es van desenvolupar els temaris per a la formació d’Enginyers Experiencials que ha de possibilitar la seva divulgació i creixement.

L’estiu del 2007 s’activà finalment la primera empresa d’Enginyeria Experiencial del món www.praxistudy.com i es publica i comença a promocionar la nova disciplina tècnica denominada Enginyeria Experiencial a través d’aquesta web.

Si estan interessats en aprofundir més en les diferències entre les diferents disciplines experiencials poden assistir als seminaris o inscriure’s als cursos de formació en Enginyeria Experiencial.