Vigilar, Controlar i Validar

Identificar i defensar.

Ajudar a regular i evolucionar un sector sense regulació i sense formació específica permetrà millorar les pràctiques tan sols si s’identifica a qui es preocupa per oferir qualitat.

Les activitats de cohesió de grups “team building” i les activitats al medi natural “outdoor Training” són pràctiques que normalment no reben cap anàlisi praxiològica concreta. Estan basades en situacions esportives i recreatives sense cap validació des del punt de vista pedagògic, per tant, no disposen de justificació de cara a la seva utilitat com eines específiques per a la formació experiencial.

La falta d’estudis rigorosos sobre les conductes que genera cada pràctica motriu ha fet que moltes empreses, identificant les demandes del mercat laboral, hagin ofert serveis sense cap control pedagògic, de forma intuïtiva, la qual cosa ha arribat a “degradar” d’alguna forma aquests serveis, confonent als clients i desprestigiant la motricitat com a eina educatiu-formativa.

Hi ha empreses que asseguren resultats en els canvis d’actituds personals i en els aprenentatges competencials, junt amb una avaluació concreta dels participants, però no parteixen de cap criteri o base científica, ni han fet cap validació ni anàlisi prèvies de les activitats que proposen. Per això, no poden proporcionar cap informe concret donat que no saben realment el que està passant durant la pràctica.

Conseqüentment, a les activitats motrius utilitzades per aquestes empreses només se’ls pot pressuposar un caràcter lúdic recreatiu però mai cap validesa pedagògica.

L’Enginyeria Experiencial aporta aquestes referències i dóna un valor afegit al que fan aquestes empreses, ajudant-les a obtenir veritable formació a partir de la vivenciació de situacions dirigides i prèviament validades. Això fa que resulti imprescindible un reciclatge i una revisió de les seves propostes pràctiques. Així aconseguiran un segell de qualitat, una garantia.

S’ha de tenir clar quina és la finalitat per a la que es vol utilitzar una situació concreta. Les activitats motrius no són “bones” o “dolentes” per si mateixes, sinó en funció de quan, com i per a què s’utilitzen. Ben utilitzades són una eina catalitzadora molt potent, però, també resulten molt perilloses, i poden causar efectes adversos o contraris, si no s’apliquen correctament.

La intuïció és mala consellera i el simple assaig - error no és vàlid, s’han de tenir criteris fiables de perquè utilitzar una o altra activitat. La Praxiologia Motriu s’ocupa d’aquest camp d’estudi i l’han d’aplicar professionals també amb una preparació específica, els enginyers experiencials.